Barcelona (versión Catalá)

Presentación en la fiesta de Sant Jordi - Plaça Catalunya

Barcelona
A Joan Manuel


Brollen persones el dia de Sant Jordi

Per la rambla, arribats des del gòtic,

des de poble sec, des de hospitalet

sorgeixen dels teus budells, per aquests forats a cel obert

on els rep el sol

I es troben amb la tradició de fons de les teves fonts...

Enfront del temple de la fe del nou temps

que brolla dels teu carrers, com manifest del consum.

Insolent Corte Inglès. Presó de l’esperit humà.

Plaça Catalunya! Quina bellesa

estic assegut a les teves entranyes mirant per una estona el meu futur.

Respirant Buenos Aires als teus carrers...

Brolla el teu català en aquests dies amb més força,

des de la necessitat dels reclams, des dels cor, que en troben.

com a paper que duu el vent a totes direccions.

Aquella parella avança entre el vol de palomes

Inaudible la multitud, com sense rostre,

insisteix en la diversitat i la barreja.

Enfront del somni d’una independència que ha d`arribar,

sense dubtes,

potser en formes gaudianes, o surrealistes,

o muntada en una història de Serrat, qui sap?...

Somnis d’una llibertat inevitable

Calçot mediant, els teus carrers s’il·luminen d’habitantsi

el so del teu dia s’estremeix a la multitud

devoradora de tradició.

Oh Barcelona! Pinzellada d’una Europa amb silueta de dona

Amb les teves corbes i els teus mars,

els teu diagonal aire i els teus versos a la boca...

I la teva gent, la teva meravellosa i generosa humanitat

posada a escena.

Vaig començar a caminar per les teves entranyes,
modelant nous batecs

sobre el mediterrani.

Barcelona Abril 2006

Traducción: Guillermo Tamborero